Ara com ara l'educació està patint uns del pitjors moments, no sols a causa de la crisi econòmica sinó degut a la incertesa del professorat a l'hora de saber ser persones.
Són cada vegada més els comportaments i les actituds que es mostren en els joves, és a dir, la poca sensibilitat i disminució de la capacitat d'emocionar-se, així com la falta d'empatia i per tant la de sentir compassió. I com a conseqüència la falta de respecte per les persones i de relacionar-se de forma positiva. A més pareix impossible que un adolescent puga cometre delictes tan greus com els que apereixen en els mitjans de comunicació.
Malgrat això, per a entendre molts dels comportaments dels adolescents i els xiquets actuals, caldria analitzar l'actuació dels adults. Els vincles de les families, professors, el paper de la televisió, d'Internet i les xarxes en la formació i deformació de la persona. Sense oblidar els valors socials predominants en aquest temps, l'egoisme, la hipocresia, l'inconformisme, l'enveja.. per tant els nostres xiquets i adolescentes no són res més que un tipus de persona que nosaltres hem creat i un reflex directe del que nosaltres som. Els adults som la font de la qual ells beuen, assedegats per aprendre confien en nosaltres, però l'únic que estem fent és contaminar-los, només hem de veure la nostra societat per qüestionar-nos els nostres actes.
Com que l'escala de valors de la nostra societat està prou desequilibrada és lògic que l'està també l'educació que rebren a l'escola. Els educadors ens preocupem més de construir cervells perfectes que aconseguir arribar al cor dels nostres alumnes. Així com en molts casos, estem domesticant a l'alumne per que siga un ésser sumís i un ciutadà pacífic, que acate les lleis que regixen l'estat perquè no siga problemàtic en la vida en societat, en canvi d'intentar educar a éssers crítics que coneguen els seus drets i llibertats per defendre'ls.
Per una banda, el plor i la rialla no són sentiments que es puguen veure freqüentment en les classes, perquè els educadors fomentem més altres aspectes. De fet, les poques emocions que es poden apreciar a l'aula estan recollits al llibre de "Educació per a la ciutadania". No obstant aixó no es parla de la mort, de les carències, dels problemes reals de l'alumnat, i el que és més important, no s'intenta arribar al seu cor, perquè com diu el mestre Sistrau als seus alumnes "quan la gent t'escolta de debó, viu per sempre en el teu cor" no ens preocupem dels interessos dels estudiants perquè no sabem escoltar la seua veu.
Per altra banda, sovint, la classe no és un lloc on els estudiants es senten feliços, estan allí per obligació i esperen el moment de poder acabar el seus estudis i fer el que ells volen, la conseqüència d'això és que els estem acostumant a esperar un futur per complir els seus desitjos i no aprofitar el temps del present. Fet que, en la nostra societat és molt comú, perquè el valor dominant és la insatisfació. Sistrau mostrava als seus alumnes que "l'escola és un lloc per ser feliços i per emocionar-se" els seus alumnes gaudien de cada minut i es llegia la satisfacció en les seues cares.
Pel que fa als vincles a l'aula és un reflex de les relacions de la nostra societat, sovint trobem grups que divideixen la classe entre els sabuts, els bonics, els marginats i com no, el líder que és el que mana entre els companys i de vegades fins al professorat. El pitjor és que hem assumit aquesta diversificació que comença des de que són menuts i arriba fins a la nostra societat i la jerarquia de classes. Malgrat això podem canviar-ho i un bon exemple és el mestre Sistrau que es preocupa de les relacions entre l'alumnat i el sentiment de menyspreu que es pot amagar en el cor de la classe. Per combatre'l es dedica un llarg període de temps a fer reflexionar-los sobre els seus comportaments fins que accepten el sentiment de culpa. La conseqüència és que els estudiants són conscients que ells no són perfectes i que no hi ha motiu per pensar que una persona és inferior a tu. Per això si aconseguim canviar una part del que fa als vincles de l'aula millorarem la vida de l'alumnat en societat i crearem relacions fortes que ajudaran a l'aprenentatge de l'alumne.
En definitiva, per poder ensenyar a qualsevol alumne a ser persona abans hem de saber nosaltres què és ser persona i tindre'l assumit, així com què és la vida, ja que uns dels fallades principals és que no aprofiten la vida com deuriem de fer-ho, i els aspectes més insignificants es passen sense adonar-nos. Els professors hem de saber què volem ensenyar, així com, què significat té per al alumne estar setze anys entre unes paredes aprenent aspectes que el seran útils, perquè no podem convéncer a l'alumnat de la importància de l'educació quan nosaltres no coneixem la vertadera finalitat de l'enseyament.
No hi ha cosa més meravellosa que tenir la oportunitat de poder mostrar a les persones més pures, delicades i receptores d'aquest món, la gran sort d'estar vius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario